Fart de veure la típica postal gironina de les cases de l’Onyar, però amb la contradicció de voler-ne fer una... és una situació estranya o complicada d’explicar, necessitava una foto de l’escena més representativa de la meva nova ciutat, on tornen a créixer les meves arrels... Volia que la foto fos o tingués alguna cosa especial, una mica de mi... Li havia donat moltes voltes al tema, fins que un bon dia, passejant pel centre, en recerca i captura del recent “Nocilla Experience” es va produir la situació: una llum plàcida, tènue i ataronjada acariciava les façanes de les cases de l’Onyar, que juntament amb el vent inexistent, feia que es reflectissin de forma quasi perfecte sobre l’aigua... La foto la vaig prendre amb una càmera estenopeica per dues raons: va ser aquesta tècnica la que em va acabar de fer enganxar a la fotografia. I segona: el resultat tot sovint incert que ofereix i la meva tossuderia en dominar lo indominable així ho requeria.
La foto és lluny de la perfecció però no era el que buscava, només volia que fos la meva foto de Girona.
1 comentari:
i la meva tossuderia en dominar lo indominable així ho requeria...et descriu molt! t'estàs tornant un subjectivista, suposo que t'agrada pq es una imatge poc corrent en un ambient contaminat per fotos fotoprix, i altres bestieses ben iluminades però sense sentiment...és la millor foo de les cases del riu que he vist, i ja saps que jo mai l'hauria escollit com a tema...ptons!
Publica un comentari a l'entrada