Amb la sensació de que tot s’ensorra, que la runa de l’antiga casa vol continua a sobre meu pressionant, sense voler-me deixar respirar. Ara és diferent, soc fort, he de ser fort, toca resistir, obrir-se forat entre la merda per obrir la finestra, buscant que entri la llum i sobretot aire fres, per continuar respirant.
dimarts, 13 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
És només una sensació, però jo crec que no s'ensorra res, l'entorn està canviant de forma. I al principi això pot ofegar, però no dubto que ets fort i aviat tot estarà bé. Que sigui més o menys aviat, només depèn de tu.
Publica un comentari a l'entrada